galeria fotos

dijous, 27 de febrer de 2020

Ara és l’hora …el teu dret és jugar a pilota !!!



Ara és l’hora …el teu dret és jugar  a pilota !!!


Cada vegada que veig un prohibit jugar a pilota em poso malalta!! Com poden prohibir jugar? Així és com eduquem als nostres infants a cop de prohibició? No seria millor un jugar amb respecte i d’aquesta manera mitjançant el joc aprendre valors a títol individual i amb grup.


Sí, a una plaça, un tros de carrer  qualsevol lloc és bo per jugar i cap lloc hauria de ser bo per prohibir jugar a pilota. Em fa ràbia que per la manca de consciencia d’alguns infants que xuten amb força, i no se'ls crida l'atenció per part dels familiars,  i també de veïns toca gaites portem molts anys veient aquesta senyal al nostre entorn més proper.

I qui no ha jugat a pilota algun espai on hi havia la famosa senyal només pel fet de saltar-se aquesta negativa al joc? I segur ho ha fet amb més energia que no pas sinó hi hagués hagut la senyal.
Ja és hora que les institucions canviïn les senyals i que conscienciem als infants que és més important jugar amb respecte que no pas no poder jugar (respecte amb el veïnat, cura per si passen cotxes etc )  i tot això reforçarà l’actitud i seguretat del nen i del col·lectiu en ell mateix . A la vegada que s’establiran més espais de convivència, que és molt trist veure les places buides.
Val a dir que l’Ajuntament de Barcelona ho va començar a fer al 2019...a veure si el fet es va estenent.  
Ara és l’hora …el teu dret és jugar  a pilota !!!


Bé ja ho veieu a cops el meu esperit crític és escrit en un post com aquest.



Salutacions,

Montse

dimecres, 5 de febrer de 2020

És nit de poesia


A fora tot el dia ha fet fred però ara ja amb la llum del sol apagada i la lluna brillant sembla que tot és més gèlid. Els arbres despullats resten immòbils i adormilats per no notar com el vent els bufeteja sense miraments.

A casa la calefacció va en dansa però no aconsegueixo treure’m dels peus aquell fred que puja cames amunt. Avui he tingut un dia dur i necessito reconfortar el final de la jornada...crec que m’abraça la nostàlgia d’anys enrere, de quan algú pensava per mi i esborrava  tots els meus freds.  M’aixeco, en silenci, desitjant ser seguida pel meu gosset i escalfo aigua en un cassó mentre busco a l’armari la vella bossa d’aigua calenta coberta per una tela de polar sorgida per unes mans amigues.

L’aigua comença a respirar, a fer bombolletes,  me la miro amb ganes de que s’esbojarri més i bulli per omplir la bossa, desitjo posar-me’ la als peus. No me’n puc està i per fer-ho, si cap, més romàntic cerco un vi, un negre, els seus tanins correran per les meves venes i destensaran les presses que han tibat les converses d’avui.

Sofà, manta, la bossa d’aigua situada com anys enrere al punt exacte entre l’acabament dels dit i abans d’arribar al taló, i una copa de vi entre les mans. El gosset recol·locat a tocar dels peus per rebre la tant agradable escalforeta i ...silenci, el cel....el cel....silenci.

Sento el meu respirar, noto el respira d’ell ....no em cal més. Silenci és nit de poesia!  


Montse Solé 

dimecres, 22 de gener de 2020

El planeta on vivim es queixa a crits


Mai hagués imaginat tenir la necessitat d’escriure sobre aquest tema però és que em preocupa més del que realment imaginava. 

El món, em preocupa el món.
El planeta on vivim es queixa a crits i sembla que la humanitat fa el sort als seus esglais i es limita a apedaçar els estralls dels xiscles de la terra.


Ahir vam patir els efectes del Temporal Glòria i avui ens queixem i arreglem allò que s’ha endut per davant, ferralla tot plegat ...però no escoltem l’ànima d’aquesta meteorologia que ens diu: prou, que ens demana que tractem bé la terra que ens sosté i el sòl que ens permet viure...no fa pas massa dels incendis d’Austràlia però com que ens cauen lluny només en fem un petit esment tot fent el cafè amb els companys de feina per parlar de quelcom, collons que ens cremen els pulmons !!!

I esperem que passi el temporal amb expectativa i desitgem que no en vingui un altre quan la terra encara estigui molla però mentrestant ens limitem a què? Què fem perquè això no passi? I se que nosaltres no tenim un botó per parar-ho però si que tenim petites eines per fer front aquest canvi climàtic que clama als set cels una reacció immediata de tots!!!

Envio WhatsApp als amics del Delta i també als de Girona que estan pendents del Ter, tots estan bé sort d’això, però és esfereïdor quan em diuen que La Illa de Buda i la platja del trabucador han desaparegut. Han desaparegut !!!!

Greta Thunberg (activista mediambiental) està fent que les coses ressonin i el jovent agafi consciencia i no seré jo qui us digui què fer perquè tots ho sabeu de sobres però si us plau, fem-ho i fem-ho bé...costa poc, escoltem el planeta i la nostra salut bategarà molt millor.

Gràcies i perdoneu ehh que he estat un temps, massa, fora de joc però és que els meus embarassos i la meva maternitat ho demanaven. Ara torno i poc a poc m’aproparé de nou a vosaltres per compartir inquietuds i cultura.

Feliç de retrobar-me amb tots !! 

Una abraçada

Montse Solé 

dilluns, 4 de novembre de 2019

A la Galeria La Pinga de Roma



Amics,

Potser ja era hora que tornés  ehh però és que darrerament he estat molt enfeinada preparant exposicions i comandes.

La darrera exposició  ha estat col·lectiva a la Galeria la Pigna de Roma on presentava l’obra “tu ho ets tot”, una marina que podeu veure a les fotografies juntament amb els organitzadors de l’expo (Desat’Art).  L’exposició ha sigut un èxit i jo feliç com un anís.




Recordo que la primera vegada que vaig visitar Roma em van dir: “llença una moneda a la Fontana i així tornaràs” i vaig tornar gaire bé sense pensar-ho, per aquelles coses de la vida hi vaig tornar i de nou vaig anar a la Fontana di Trevi a llançar un altra moneda i mira tu el què és la vida, ara hi ha tornat la meva obra.


Aquest cop, personalment no hi he pogut anar però em diu la intuïció que com bé diuen" no hay dos sin tres" i què a la propera tornaré a la ciutat eterna.... oi tant que hi tornaré !

Prometo tornar ben aviat per aquí!!! 
Salutacions,

Montse O.Balletbó