galeria fotos

dijous, 19 d’abril de 2018

El llibre "El Homenatge” de Xiulo Ricardo Trigo és una bona tria per aquest St.Jordi 2018




"L’Homenatge” de  Xiulo Ricardo Trigo editat per Columna  és un llibre de lectura molt ben tramada per l’escriptor en el que la revenja d’un crític d’art, en Carles Solé, menyspreat per els pintors modernistes en un passat crea una trama de situacions de venjances interessants  al voltant de les vídues dels mateixos  artistes, en Cases i Rossinyol  i de la minyona de la casa.

Un passeig tenyit de blaus, els del mar mediterrani, banyat per una  llum espectacular, neta i clara de la Blanca Subur de Sitges, tant semblant a la dels blaus del enrajolat del Cau Ferrat, casa-taller de l’artista Santiago Rossinyol que amb els anys ha esdevingut el seu museu  al vell mig de la vil.la sitgetana.


 D’escriptura delicada i suau, et condueix a submergir-te  per  la novel.la de manera fàcil i sense adonar-te’n , ella ja t’ha captivat gaire bé de la mateixa manera amb la que els artistes modernistes es van deixar captivar per la subtilesa de la llum fent-ne  la seva insígnia; creant mot a mot  l’autor un homenatge al moviment modernista i qui sap sí també un homenatge a el seu pare que també és va dedicar a la pintura.


L’escriptor i fotògraf Xulio R. Trigo Premi Nèstor Luján 2018 per aquesta novel.la  és autor també de més d’una dotzena de  novel.les, entre les quals destaquen “Després de l’oblit” “Els secrets de la reina” “El somni de Tarraco” o “Les veus del Liceu”. Ha guanyat  premis com l’Ausias March, el Maria Mercè Marçal o el Miquel de Palol, entre d’altres, i afegirem que és una bellíssima persona, llegiu-lo aquest  St.Jordi i ja ens ho direu .


Si voleu conèixer una mica més al autor d'aquesta meravellosa novel.la compartim l'entrevista que ja fa un temps a SalmaldonTV li varem dedicar


https://www.youtube.com/watch?v=UJ-U0uzEdz8&t=533s

dimecres, 7 de març de 2018

Lita Cabellut, "La força de la vida" Exposició Retrospectiva a la fundació Vila Casas


Sabeu d’aquella sensació  que un té quan el sorprenen?
Doncs ben bé això és el que hem va sobrevenir quan vaig obrir la gran porta de vidre i vaig trepitjar la primera rajola de l’Espai Volart  i em vaig trobar allà de cara amb l’incommensurable obra plena de fantasia i màgia de l’artista Lita Cabellut, perquè la Cabellut  és dona lliure i determinada que té un atreviment desfermat d’anar per la vida, fent que la seva exuberant creativitat ens transporti més lluny d’allò que l’ull humà té capacitat de veure. I plantada allà a la Fundació Vila Casas davant la seva magnànima obra, a cavall entre la puresa de la pintura figurativa i l’expressionisme  més brutal i expressiu, vaig sentir-me acariciat  l’esperit i va deixar gravada una sensació  tant grata en mi  que em va despertar unes ganes irrefrenables d’arribar al taller i agafar els pinzells.


Havia llegit  sobre aquesta artista però no he pogut fer-me  l’idea fins que no l’he gaudida al    natural , un recull de creences, religiositat, llum , profunditats i molta força són l’ embolcall d’uns mons de patiments i sensacions d’arrelament a una terra o a una ètnia( la seva). Tot plegat un esclat d’emocions provocades per els seus retrats psicològics, sociològics que plasmen unes cares que són miralls d’ànimes d’ulls nítids i transparents, a vegades amagats i d’altres avergonyits.


Allà dempeus acompanyada per  l’escriptora Montse Solé  ens hem trobat davant un ventall de craquelats, transparències, veladures i bombolles creades  per la tècnica utilitzada ens representava com si la pell d’aquells retrats respiressin vida i ens parlessin de tot allò que ens fa diferents, la riquesa la trobem en la singularitat de la diversitat.
La llum fa brillar el color i li dóna forma, sinó hi ha llum no hi ha volum i la paleta personal de Lita Cabellut ens ho fa tant evident que sense voler ho palpes sense tocar físicament l’obra.



El món de Lita Cabellut és la societat, són les persones de la mateixa societat  les que li desperten interès i ens les vol mostrar , compartint i plasmant els que veu, no fent-li falta inventar personatges, la vida mateixa els hi mostra. Tot això ens aboca a una nova forma de concebre  la pintura des de la realitat actual  amb reminiscències dels mestres als que ella admira com: Rubens, Velázquez, Dürer, Rafael, Turner i  Goya amb el que comparteix el dolor i el patiment  dels personatges retratats com els que ella va trobar als carrers d’aquella Barcelona que la va veure créixer .

En aquesta exposició a Barcelona ens presenta una mostra que resumeix els darrers 10 anys de creació d’aquesta artista d’origen aragonès que va créixer a Barcelona i està establerta a la Haia;  no deixeu passar per alt l’obra, l’exposició de les reflexions d’una de les artistes més significatives del panorama artístic internacional contemporani.

Balletbó.


Així que ja ho sabeu !
fins el 27 de maig  Lita Cabellut. Retrospective
A la Fundació Vila Casas de Barcelona.

dimecres, 10 de gener de 2018

Trobareu una obra meva en la Contemporània de Nadal de Girona

Aquests Nadals trobareu una obra meva en la "Contemporània de Nadal de Girona", que s'exposa en Hotel Picasso de Torroella de Montgri a les comarques gironines
fins a finals de març,

us proposo un joc nadalenc :

Si trobeu la meva obra i us hi feu una fotografia amb ella i la penjeu a les xarxes etiquetant-me o etiquetant Salmaldon Art us regalaré una litografia dedicada personalment.

Busqueu per Girona, va 😄🎄🎨

dissabte, 2 de desembre de 2017

L'Escola no es toca

He estat molts anys treballant ensenyant dibuix i pintura a les escoles del Baix Penedès i mai sota cap concepte i en dono fe, s'ha tractat el tema de les llengues amb menyspreu ni indiferència, mai s'ha educat als infants des de l'odi ni el menyspreu per les llengues, tot al contrari.

Potser pel fet de ser minoritària com a llengua materna, la catalana, en el sí de les famílies de la comarca s'escoltava molt més parlar a els infants empreant la llengua castellana en les aules, tant com en els patis d'esbarjo, en detriment de la catalana,
encara que ens dolgui l'ànima és un fet típic de les poblacions de mitja mida costaneres i properes a la gran ciutat de Barcelona;  tot plegat un fet molt normal, que ara algunes veus amb intencions capcioses volen capgirar i fer creure el contrari a  il·lusos  i desconeixedors baladrers per aconseguir, encara més si fora possible, enverinar en panorama social i cultural d'aquesta terra nostra d'acollida i bona voluntat anomenada Catalunya.

I per això deixo escrit aquí en aquestes quatre ratlles la meva experiència en pro de la veritat que ara més que mai en els moments que ens toquen viure ,te menys colors dels que ens volen fer veure a tots plegats.


acrílic 90x90 "
titol " St.Jordi i els 3 magistrats "

L'Escola no es toca!
Som escola,  Som un poble