Lorca de la mà d'en Joel Minguet ens va tocar el cor en la Capella de Fàtima de El Vendrell

"Que dolor el tener

versos en la lejanía

de la pasión y el cerebro

todo manchado de tinta!"

Ara sí que sí, sabem el perquè teníem el blog abandonat des de fa temps, en els últims temps la vida ens ha donat alegries i algun cop que altre també, però això és la vida oi? I perquè no, la pandèmia també hi ha fet.

Ara sí que sí, sabem perquè teníem el cor i el cervell tacat de tinta esperant expectants poder obrir l'aixeta de les paraules què conformen les frases per parlar de quelcom important i únic com és «LORCA» un espectacle diferent a tot lo vist fins ara, un espectacle sorprenent.

Ara sí que sí, la màgia va sorgir de la mà de l'actor empordanès Joel Minguet que arribà a El Vendrell, després de voltar el món collint èxits, de bracet de Federico García Lorca i és per ells què ha nascut la voluntat de que tornem a escriure al nostre blog per parlar en majúscules de la Cultura. Res vist en els darrers temps havia valgut tant la pena com per escriure'n res.

Aquest divendres 12/11/21 (quin cap i cua més bonic) la volta de la capella de Fàtima de El Vendrell, dins el cicle «El Vendrell sent la música» es va tenyir de blaus, vermells i ataronjats i just en el precís instant en què una espelma es va apagar vàrem restar a les fosques i amb el do que encara guardo de deixar-me sorprendre com quan era nena i em vaig submergir en el món Lorquià deixant-me bressar per la veu i la interpretació amb gran mestría del gran Joel Minguet i els textos del mestre Federico i de la veu interpretada d'en Dalí i del text de l'Anna Maria Dalí.

Els components de la generació del 27 van passar fugissers pel nostre davant i l'amistat d'en Lorca i en Dalí va ser present i imponent a través de les cartes que s'enviaven, des de les quals vàrem ser sabedors de les mostres de tendresa d'en Federico cap a l'Anna Maria, aquella nena i les seves trenes, en aquella carta que va escriure en Lorca a la família Dalí recordant els moments viscuts aquell estiu del 1927 a l'Empordà.

Amagada darrere la mascareta he cantat i he rigut en escoltar en Dalí com s'acomiadava quan escrivia a en Lorca dient quelcom paregut a:  "vuelvo yo a mis pinturas, sabes el mar se parece cada vez más al que yo pinto. ¡Escríbeme!"

Amagada darrere la mascareta vaig sentir la por i el dolor tenyit de vermells escoltant amb sorpresa els udols de les bèsties de la nit que habiten el bosc sota els blaus de la lluna i el vent fred que les branques dansarines movía.

¡Chopo viejo!

 has caído

 en el espejo

 del remanso dormido,

 abatiendo tu frente

 ante el poniente.

Abraçat a les seves guitarres en Joel Minguet ens ha passejat pels poemes d'en Lorca musicats de manera exquisida amb ritmes i acords en els que la guitarra espanyola ens han transportat a la seva Granada natal, notes musicals i notes de llums de color que van plasmar la figura de l'actor en les parets de la volta, a causa dels focus de colors, com si de figures xineses s'hagués tractat. Ell, en Joel, va omplir de passió, professió i amor per en Lorca l'estança i els nostres cors.

Els silencis del públic entregat i els aplaudiments allargats en la cadència del temps van parlar per si sols, tots vam tenir els sentiments i les emocions a flor de pell.

Sabíem de la intensitat i la grandesa d'en Lorca, però tant! no
Sabíem de la intensitat i la màgia d'en Minguet, però tant! no

Gràcies, Joel Minguet per apropar-nos i emocionar-nos amb el teu «Lorca» i gràcies a la regidoria de cultura per programar espectacles d'aquesta categoria. Com bé deia en acabar l'espectacle la benvolguda amiga Ció què ella de teatre n'entén un pilot, el Lorca d'en Joel Minguet ha estat a l'altura del Lorca d'en Rubianes, què més puc dir jo! Res.

Sí un día teniu la sort de veure "Lorca" @lorcaproduccions @joelminguet programat en les vostres poblacions no us ho penseu ni un moment i acudiu a la crida i deixeu-vos amarar de la passió, l'art i la poesia.

                                                                                    " El mar,

                                                                                     sonríe a lo lejos.

                                                                                     Dientes de espuma,

                                                                                     labios de cielo."

                                                                                                      Montse O.Balletbó

                                                                                                      @salmaldonart

                                                                                                        Fotografíes @ardet