Encara que no sapiguem per on agafar el llapis fem sempre per escriure les victòries de la pau.

 

Encara que no sapiguem per on agafar el llapis fem sempre per escriure les victòries de la pau!!

Les guerres , maleïdes elles, la part fosca de l' humanitat, la part més negra del esser humà, maleïts egos dels mandataris, dels què governen i amb les seves ordres fan mutilar i desmembrar persones i families i tot plegat perquè?  per un pam de terra , per una creença política o religiosa, per una llengua, per ser més rics o per tenir més poder i tot plegat, què? 

No tenen cor, no tenen capacitat per asseure's a negociar, no tenen capacitat a respectar als seus veïns i germans. No entendré mai la postura intransigent de les persones vers les persones, i mireu què mi esforço, però és què tinc un problema i és ben senzill, no puc acabar de creure amb la maldat, no em cap el cap les barbaries què els homes són capaços de realitzar. Res justifica el patiment, les destrosses, el mal, i la maldat, res!

Veient l'altre dia el darrer Sense Ficció, programa de Tv3 em va sobrepassar la tristesa en veure aquells sis germans, nens encara, com s'enyoren i encara és tenen com reflexionen sobre el que els hi espera i com afronten les incerteses derivades de la seva separació al arribar al final del seu trajecte a Catalunya com a refugiats de guerra. La por que mostraven de no saber quan podrien tornar al seu país, Ucraïna, i si quan tornaran la seva mare serà viva encara. 

Ploro.... Madurar a cop de canó no hi ha dret.

La guerra és la més gran de les crueltats de la humanitat, en la qual cap dels dos costats té raó ni se li presuposa.