L'Escola no es toca

He estat molts anys treballant ensenyant dibuix i pintura a les escoles del Baix Penedès i mai sota cap concepte i en dono fe, s'ha tractat el tema de les llengues amb menyspreu ni indiferència, mai s'ha educat als infants des de l'odi ni el menyspreu per les llengues, tot al contrari.

Potser pel fet de ser minoritària com a llengua materna, la catalana, en el sí de les famílies de la comarca s'escoltava molt més parlar a els infants empreant la llengua castellana en les aules, tant com en els patis d'esbarjo, en detriment de la catalana,
encara que ens dolgui l'ànima és un fet típic de les poblacions de mitja mida costaneres i properes a la gran ciutat de Barcelona;  tot plegat un fet molt normal, que ara algunes veus amb intencions capcioses volen capgirar i fer creure el contrari a  il·lusos  i desconeixedors baladrers per aconseguir, encara més si fora possible, enverinar en panorama social i cultural d'aquesta terra nostra d'acollida i bona voluntat anomenada Catalunya.

I per això deixo escrit aquí en aquestes quatre ratlles la meva experiència en pro de la veritat que ara més que mai en els moments que ens toquen viure ,te menys colors dels que ens volen fer veure a tots plegats.

acrílic 90x90 "

titol " St.Jordi i els 3 magistrats "

L'Escola no es toca!
Som escola,  Som un poble