La Marta mira el quadre i ....

La Marta mira el quadre i ...

La Marta, obre la porta de l’oficina i una bafarada de calor li bufeteja la cara, la cara i el cos. Aquella bafarada de calor la fa sentir incomoda i ja de bon matí té la pell xafogosa causa efecte de que ahir tarda l'últim en marxar de l'oficina va tancar l'aparell d’aire condicionat. 

Les senyores de la neteja de ben segur han fet acte de presència a l'espai perquè nota que n'han canviat els quadres de lloc.
La Marta camí de la seva taula fa un sospir desitg perquè  la jornada laboral, que té per endavant, li passi el més ràpid possible. 

Asseguda a l'ordinador redacta el primer mail del dia. Assumpte: recull de premsa 01-08-14; destinataris: directius de l’empresa;  hora: 9.05h i  mail enviat!. És aquest el moment de preparar-se un café i d'enfrontar-se a les quatre pàgines en blanc que ha d'omplir a cop de 4 notes de premsa de caire comercial amb esdeveniments promocionals que ahir tarda van tenir lloc a diferents punts de la ciutat.  

El full en blanc comença a omplir-se amb un suposat titular  que més tard,  en funció de l'evolució del redactat de la notícia, modificarà. A la primera nota pensa i deixa anar-hi engrunes de creativitat. Això sí, sempre controlada pel context de la marca comercial. En aquesta primera nota de premsa posa de relleu els trets humans de l’equip que conforma el backoffice del producte promocionat a la Plaça del Rei mitjançant un espectacle de malabars.  

La Marta de tornada de l’impressora, on ha anat a buscar la nota a paper, es fixa en un dels quadres nous, just el que li cau a l'esquena de la cadira, és una  litografia seriada d'un quadre de Jackson Pollock. L'expressionisme abstracte i l'Action Painting del quadre li embriaguen la mirada. La conjunció les seves traces semblen conformar-li un quadern de bitàcola on hi pot veure: tots els estats del dia, tots els segons de la nit, la perfecció d'estar junts però no embrutats que n'obté en Pollock del seu joc amb els colors.  

A ella després de veure el quadre se li il·lumina la cara i encara amb més energia comença una pàgina en blanc que conformarà la segona nota de premsa que està de camí entre el cervell i el teclejar dels seus dits. La Marta està redactant, redacta i es toca la cara, fa un glop d'aigua, es gira i mira el quadre i es toca la cara, es toca l'orella.  

...flueix de la seva ànima el somriure d'aquell que li fan pessigolles als peus; salta nua de prejudicis als llits elàstics com quan era infant;  gravita per l'oficina i acarona amb delicadesa les fraccions endurides dels seus companys; recita poesies a les flors; remou les busques dels rellotges; es gronxa a la cadira del seus superior; regala petons  a tots els que enfadats creuen la porta; dibuixa traços de colors a les pantalles dels ordinadors; crema els contactes de  valor; i somriu; i viu...es gira, mira el quadre, es toca l'orella i es toca la cara. 

S'aixeca, la Marta, per estirar les cames i fer un mos. Un descans de 45 minuts per canviar d'aires o per anar al lloc on cada dia pretén desconnectar. Les seves dents esmicolen l'habitual entrepà de Viena i formatge, fa un darrer glop de coca-cola i s'aixeca per tornar a l'oficina. 

De nou a l’oficina, la Marta, mira el quadre i es toca la cara, es toca l'orella...i estripa tractes de favors; baixa el cost de vida de la ciutat; redueix l'IBI; amplia les ajudes socials; obre el menjador escolar les 24 hores del dia per tot aquella que necessiti plat calent; ofereix descomptes pels avis a les botigues que tenen al costat de casa; posa més transport públic; cada dissabte ofereix ball a la plaça Principal; retira el cost d'entrada al patrimoni històric; dóna ajudes a tots els que van a treballar amb bicicleta; garanteix una educació en català a les escoles; a tots els seus companys els hi permet fer un horari flexible per conciliar la feina amb la vida familiar; per sempre més entrada lliure al teatre i al gimnàs. Es sent com una fada amb la seva vareta que li permet canviar el món... i somriu; i viu ... es gira, mira el quadre,es toca l'orella i es toca la cara. 

Amb el rictus ja més cansat la Marta segueix teclejant la tercera de les notes de premsa previstes per avui. D'aquesta poc en direm doncs ha agafat el patró marcat de l'any passat i es dedica a omplir les coses que han canviat: que si hora, que si lloc, que si els assistents són tal i tal ... es gira, mira el quadre, es toca la cara i es toca l'orella.  

I tot cantant surt a passejar; a la ciutat pinta façanes de colors; fa que flueixi la casualitat entre dos que estan enamorats però encara no se'n han adonat; s'asseu a un banc i explica la veritat; guarneix de flors els balcons; converteix en legals tots els favors; regala diaris als avis; fa tallers d'herbes remeieres; converteix en amables els veïns que fugen de la simpatia; posa música pels carrers; i somriu; i viu ... ... es gira, mira el quadre, es toca l'orella i es toca la cara. 

Aquestes hores ja li costa omplir la quarta pàgina en blanc, a la Marta, se la veu buida, cansada com si un vampir li hagués xuclat l'energia. Però malgrat tot tecleja i rectifica, rectifica i tecleja. La Marta rectifica més que no pas tecleja i les parpelles resten al límit entre està tancades i està semi obertes...es gira, mira el quadre, es toca la cara i es toca l'orella.  

I somia desperta; i s'allibera de feines feixugues esclaves de sous mil·leuritstes; i fa espernegar les injustícies; i declara la llibertat de l'ésser per sobre de qualsevol bandera; i s'aferra en que la veritat és com un riu subterrani que tard o d'hora l'aigua flueix a la superfície; i fa brollar aigua dels brocs dels càntics; i fa brandejar les onades del mar; i dóna sentit a les pedres; i fa que les granotes regnin la ciutat; i brama als set cels que la imaginació és el poder de saber que tot és possible; i augmenta el batec dels desitjos que flueixen del cor; i somriu; i viu ... es gira, mira el quadre, es toca l'orella i es toca la cara. 

Però aquest cop la Marta decideix no tornar a la realitat...prefereix la realitat que rau en l’ immensitat d'un quadre de Jackson Pollock en aquell punt just entre somni i realitat que no pas la duresa de les polítiques d’empresa poc racionals.

 

Besitos

Montse

@solemontsesole