El meu ex, que era músic, no posava les mans al forn

El meu ex, que era músic, no posava les mans al forn per no cremar-se no fos cas que no pogués seguir tocant el piano.

Sí, senyors i senyores, és així …el meu ex mai gosava en treure la pizza del forn, ni a posar a gratinar el coliflor o a fer gambes a la sal…no fos que un xic d’escalfor fes d’atracció cap a la seva pell i cremés la seva pell i l’endemà no pogués desenvolupar amb normalitat les seves classes de piano al conservatori. Tot i que moltes de les hores no fos de piano sinó de teclat, però dir-li això era com un atac personal cap a la seva persona. (no cal entrar en detalls ...ja sé que entre piano i teclat ...tot i ser de la mateixa família hi ha un gran debat).

Les seves precioses mans de dits llargaruts, d’ungles perfectes ...unes mans per aplaudir!

Ostres, no sé si amb els alumnes els hi feia però jo encara recordo suportar les versions a piano de Muse durant els postres, cada diumenge, a casa de sa mare. I que la molt bona dona aplaudia i se li queia la baba en veure que havia valgut la pena pagar-li els estudis ...tenia a casa un gran  pianista, tradició i orgull que li venia del seu avi matern.

Sí, sí ...i tot això tant bonic i respectable es convertia amb un xicot que a casa  tot ho excusava amb “em guanyo la vida tocant el piano” i què et penses què la resta no ens guanyem la vida escrivint ? eh i que jo sàpiga per escriure també necessites els mans ehhh ..ah millor dit bàsicament per tot, fins i tot per anar a pixar necessites les mans...per si no ho sabies, bonic!

Però clar...ell era i és músic !! Perdoneu ...tinc molts amics i coneguts músics ...i segur que tu que llegeixes aquest escrit potser també ets músic o en coneixes a molts...si mai no sabeu de què parlar podeu recórrer d’aquest tema on la droperia quedava encoberta sota el: “em guanyo la vida tocant tel piano, gràcies a les meves mans”.

Per molts anys de les mans de tots i de música !!

Besitos

Montse

@solemontsesole