ABSURDS I SINGULARS, una d'aquelles obres que no et  pots perdre ,al Teatre Borràs !

Aquests dies el teatre Borràs sota la direcció de Joan Peris l'obra d'Alan Ayckbourn amb el títol "Absurds i Singulars " on  se'ns presenta una comèdia: crua, absurda i singular com la vida mateixa.

És la cuina l'espai més ben trobat per cuinar-hi discussions acalorades i confessions de les més inconfessables? Doncs sí!

És la nit de Nadal, plou a bots i barrals, i a la cuina i ha un constant obrir i tancar de portes al ritme dels 6 personatges extravagants i  histriònics que deambulen per la mateixa entre: whiskys, rentadores, botes d'aigua, gintònics i  insecticides. Tots els personatges posseïts cadascun d'ells per les seves pròpies dèries sense parir massa cas als companys amb els qui comparteixen una  vetllada tant assenyalada.

Lluïsa Mallol (malaltissa per la neteja i que està espectacular) Marta Millà (una dona culta pro amb l'autoestima per  terra) i Maria Lanau( rica, snob i alcoholitzada). Totes elles representen les esposes dels seus marits masclistes que les fan està carregades de manies i depressions.  Aquestes  dones que tant sols són l'ombra infeliç dels seus marits, els que les aboquen a viure històries molt còmiques amb un rere fons que no fa gens de gràcia.

Absurds i singulars compta amb una escenografia molt anglesa  on els actors es mouen per l'escenari  a ritme d'una ben trobada, per l'ocasió, música dels 70 amb un excel·lent i escaient vestuari lluït per l'ocasió.

Acompanyen a aquestes tres dones els  marits corresponents:  EduardFarelo (un manetes del bricolatge, i si se'm permet un xic massa impostat),  en PerePonce (un arquitecte amb un ego gegantí i un xic fantasma) i en Toni Sevilla (un acomodat i ric banquer, que broda el seu paper amb una magnífica i sorprenent vis còmica). Tots ells ens deixen ben palès aquella dita de que "por el interés te quiere Andrés" o aquella altra de " tanto tienes, tanto vales".

Amistats interessades en les que avui jo et raspallo a tu i segons la conveniència demà potser t'hauràs de veure l'orgull i em raspallaràs tu a mi ; tant hipòcrita és la societat dels anys 70 com la de la societat actual? Doncs sembla que sí.

Amb tot, si aneu al Teatre Borràs trobareu: "polls ressuscitats"; intents de suïcidi; intents de divorci; música  i ball  d'una colla de classistes obsessionats ofegats entre alcohol i drames personals. Això sí, tot amb un humor anglès espatarrant!!

#Absurdsisingulars és una obra de teatre amb molt de ritme on gaudireu de l'humor histriònic i de la crítica social - laboral de la mà d'un repartiment excepcional  que  aconsegueix omplir, funció rere funció, fins dalt la platea del Borràs de riures i aplaudiments aferrissats a ritme de la cançó: "Kisses for me"  !!

 Animeu-vos !!  Estan en cartell fins el 31 de gener !!!!

Sal-ut i molt de teatre!

Montse O.Balletbó

@salmaldonart