EFECTE obra teatral de la Cia. Sixto Paz, intepretada per Montse Germán, Nausica Bonin, Joel Minguet i Pep Ambrós.

Amics/es,

Vull parlar-vos de Amics/es,

Vull parlar-vos de l’EFECTE obra teatral de la Cia. Sixto Paz, intepretada per Montse Germán, Nausica Bonin, Joel Minguet i Pep Ambrós.

La veritat és que anar al teatre a veure una obra sobre la depressió i el comportament del cervell dels personatges sotmesos a uns assajos clínics per part d’un laboratori farmacèutic no és gaire engrescador .La sorpresa ve quan des del minut u, amb les llums de platea obertes,  com a públic ens sentim formant part de tot plegat i sense ni una sola pastilla.

Dos parelles d’actors i un nexe comú: l’amor. I una trama sobre les reaccions emocionals que l’amor provoca en el cervell de cadascun d’ells. L’enamorament és preciós però el desengany ens condueix inevitablement a la depressió, o potser no! I de rerefons, sempre, l’egoista i intencionadament avariciós món farmacèutic.

A escena dues parelles la doctora James i el psiquiatre. I la Connie i en Tristan.

La doctora James, paper interpretat sense gaire esforç per l’actriu Montse Germán qui amb la seva professionalitat rubrica aquest paper. Una doctora encarregada de supervisar les proves d’assaig clínic, una dona seriosa, humana i colpejada per la vida i per una relació amb el psiquiatre que dirigeix l’experiment.

L’actor Joel Minguet, interpreta dit psiquiatre, home de gran presència escènica  d’ amables arts, malgrat sempre interpretar papers de dolentot, que amb la seva profunda veu mai ens deixa indiferents. I malgrat la crueltat del seu paper empatitzà amb el públic a qui, a través del personatge, ensenyà les similituds de qualsevol malaltia física amb una malaltia psíquica i com ell diria: “si et fa mal la vida, pren-te una pastilla”.

Connie és una jove estudiant de psicologia amb un personatge que sembla tendre al principi però que és molt fort i amb caràcter, que és revela constantment però també que interpreta els moments més delicats de l’amor amb la sensualitat d'un ball amb unes sabates de punta i un tutu. La Connie té vida gràcies a l’actriu Nausica Bonin a qui acostumada a veure a la gran pantalla, aquí la torbem còmplice de l’escena, de l’equip...una actriu que amb poc diu molt, una actriu de mirada transparent.

Tristant és un jove sense gaire bé res a fer amb la seva vida i es presta, com la Connie, a fer de conillet d’índies de la gran farmacèutica a canvi dels diners que posteriorment li permeten viure còmodament la vida fins que se li acaben i torna de nou a un altre assaig farmacèutic. En aquesta ocasió, el paper que inicialment interpretava en Pau Roca actualment l’interpreta el jove actor Pep Ambrós.

Amb tot, agafant com a premissa que l’amor és una droga i que l’amor provoca infinitat de reaccions químiques, l’explosió teatral de l'obra és molt interessant.

Trobem dalt de l’escenari una barreja de teatres: clàssic i contemporani, amb tocs fins i tot Shakesperians.

Obra fantàstica per sorprenent i per inesperada, doncs no esperàvem un tex tant intens ni tampoc tant obligadament reflexiu, amb una escenografia neta, quadriculada i ordenada milimétricament  on la música i el canvi subtil d’escenes et mantenen constantment la vista i els sentits focalitzats a escena.

Aplaudits els actors, baixat el teló, la reflexió que t’endus camí cap a casa  és una suma de moltes preguntes com:

N’és el Cervell la centraleta dels nostres automatismes?

Podem fer que el cervell s’adapti a les situacions canviants?

I la pregunta del milió pot el cervell amb tots els imputs emocionals i cargolats que ens arriben del exterior?

Diuen els protagonistes que potser sí que la clau rau en la magnitud de les coses grans que ens succeeixen, o no?

Que pebrots és la dopamina? Perquè tots plegats en un moment o altre de les nostres vides, conscient o inconscientment  formem part d’un assaig clínic?

Quin interès tenen les farmacèutiques damunt l’ètica científica?

Us heu adonat?

  Montse O.Balletbó

  @salmaldonart