Amics/es,
Avui ens ve de gust compartir amb vosaltres un artícle que he escrit sobre el mestre Pau Casals.
Destijo que el gaudiu i compartiu!
Pau Casals:"Deixeu-me que us digui un
cosa.... jo sóc català"
Catalunya és avui una regió
d'Espanya, però què ha estat Catalunya?
Catalunya ha estat la nació més
gran del món. Jo us n'explicaré el per què. Catalunya va tenir el primer
Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions
Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una
ciutat de França " aleshores Catalunya" per parlar de pau, al segle
XI.....pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les
guerres..... això és Catalunya.
Deixeu-me que us digui una
cosa..... si la figura d'en Pau Casals no existís s’hauria d'inventar home temperat de pas ferm i no
feixuc per les platges de St. Salvador de El Vendrell, terra on va néixer,
encara ara recordem amb molta estima els convilatans la figura vestida de
negre, amb trajo i camisa i un gran paraigua negre de pagès que dibuixava la
seva pròpia silueta on s'hi trobaven acaronats els rajos de llum del sol de
s'hora baixa en les llargues caminades que en Casals feia metòdicament allà on
les ones trenquen la pau estàtica de la sorra càlida de la Costa Daurada.
"Pau Casals i Defilló,
neix a El Vendrell un 29 de desembre de l'any 1876 ha estat un dels
més grans violoncel·listes , director i
compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser
la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per
tots els violoncel·listes del món. Ell va acabar amb l'estil estàtic de tocar
vigent fins a les hores, sent el pioner en desenganxar el braços del cos i fer
ballar l'arquet acariciant les cordes del violoncel.
Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més
talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets
i directors d'orquestra del seu temps, continua avui dia sent una icona musical
de referència.
La seva interpretació d' "El Cant dels Ocells" ha esdevingut
un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa
dins del modernisme català. La cançó explica
la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem.
Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a
interpretar-la al violoncel en el començament dels seus concerts des de l'exili
del 1939. És per aquest motiu que és considerarà un símbol nacional de
Catalunya.
El mestre Casals va mantenir sempre una dedicació
incansable a la defensa de la pau i la llibertat ! esdevenint un referent
mundial del moviment per la pau i els drets humans.
A l'exili, Pau Casals va posar música al "Poema del
Pessebre" de Joan Alavedra. Els dos amics van convertir l'obra en un
missatge de pau que va recórrer el món sencer.
Joan Alavedra, poeta, escriptor i periodista, havia sigut
el traductor reconegut dels grans autors alemanys, el director de la Institució
del Teatre de la Generalitat. Secretari dels presidents Macià i Companys, havia
sigut també cap de premsa de la Generalitat i cronista a ràdio Barcelona.
L'amistat entre Casals i Alavedra data d'aquells anys d'abans de la guerra, però
la victòria del general Franco va imposar l'èxode a una gran part del poble
català, i els Alavedra van travessar els Pirineus a peu en la llarga fila de
catalans que fugien.
Casals va dir-li : "Alavedra, per què no ve a Prada?
La gent hi parla català, som a les portes de Catalunya i molt a prop dels camps
de concentració". Amb la idea de tornar a ser útil per al seu poble,
Casals va reprendre la vida poc a poc, i el compromís ferm de no fer concerts
en països que sostenien règims totalitaris li van donar noves energies.
Els dos amics es van instal·lar a Prada i van llogar
plegats Vil.la Colet-te, formant al seu entorn junt amb Pompeu Fabra un nucli d’intel·lectuals
catalans.
A la primavera del 1943, es van organitzar els Jocs
Florals de Poesia en Llengua Catalana a Perpinyà. Alavedra es plantejava
presentar-hi el seu poema del Pessebre" escrit a Barcelona el Nadal de
1934, quan la seva filleta Maria després de fer junts el pessebre li va dir:
" Pare, si et plau, fes que parlin les figuretes". Sota la ploma del
poeta, el que ja havia passat i el que es preveia que viuria el poble
català havien lligat el sofriment i la
bellesa. El Poema del Pessebre canta el miracle del naixement entrellaçat amb el drama de la passió. El Poema del Pessebre
va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals i el lliurament dels premis es va
celebrar a Perpinyà on una munió de catalans i catalanes omplien els bancs de
fusta per escoltar l'obra; el mestre Casals també hi era, assegut com de costum
al costat del petit Macià i amb la mà esquerra donava copets a la mà del nen.
En arribar al vespre a casa va dir als amics: "el tinc al cap, tot sencer,
mentre llegíeu el vostre poema, Joan, les notes s'encadenaven soles!. Serà un
missatge de pau que recorrerà la terra
sencera, s'hi tocarà una sardana per recordar al món que l'obra va néixer del
cor de dos catalans a l'exili".
I així va ser com Casals i Alavedra van acompanyar la
seva obra per tot el món i davant de reis i reines, presidents i pobles de
totes les cultures, la música d'en Casals i els mots d'Alavedra van arrencar
les llàgrimes dels que escoltaven. Amb les paraules de les figuretes de terrissa escrites per a una nena van
transmetre al món el seu missatge sublim de pau, de justícia i de llibertat.
" la meva contribució a la pau del món pot ser
minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal " Pau
Casals dixit.
Pau Casals infatigable defensor i lluitador de la pau i
de Catalunya, reconegut per tot el món rep la Medalla de la Pau l'octubre del
1971 de mans del Secretari General de l'ONU.
Aquí transcric el discurs radiofònic d'en Pau Casals amb
motiu del concert a l'ONU del 1958 :
"Les Nacions més poderoses tenen el deure i la
responsabilitat de mantenir la pau. Confio profundament que les grans masses
d'aquests països , com les de tots els altres , desitgin la comprensió i la
cooperació recíproques de tots els
homes. és hora que els governs i els que tenen autoritat posin fil a l'agulla perquè aquest desig no resulti impossible. És a les seves mans .
Només així acabaria aquest sentiment terrible
d'inutilitat i fracàs que
acompanya tots aquells que no viuen en un estat d’ inconsciència.
Crec que tots els que creuen en la dignitat humana han
d'actuar ara per procurar una major comprensió entre els pobles i un apropament sincer de les forces en conflicte; les
Nacions Unides representen l'esperança més important per a la pau. Donem-los
tota l'autoritat possible perquè actuïn en benefici nostre."
Parlem de l'any 1958 i si no em falla la memòria vivim
actualment en el 2014.....oi? no us
sona? no ho trobeu molt actual tot plegat? serà cosa que em el pas dels anys la
dignitat humana s'ha diluït en el va i bé de les busques que marquen els minuts
dels pas de l’historia? deu ser cosa que això de la comprensió és cosa polièdrica
i la Catalunya tant enyorada i aimada per el mestre Casals en el seu exili,
serà moneda de tracte utòpic impertèrrit per la força que auto manté el
conflicte exercit des de el govern central de Madrid, en la vida sempre és qüestió de conveniència, i per
aquest senzill motiu ens és tant proper tant actual el discurs el live motive
del mestre Casals!!
El seu catalanisme era natural, brollava del sentiment,
sorgia fruit de la terra, i estava anys lluny dels sentimentalismes; ell
entenia la pàtria com a treball constructiu i esforç de superació, avorrint de socarrell
les superficialitats les poliqueteries
de vol curt i frustrant, els populismes no podien casar amb un home humil, de
profundes conviccions i honest amb si mateix per damunt de tot. El mestre
Casals se sentia profundament català perquè se sentia lligat a una geografia i
un paisatge , a unes platges, les de St. Salvador de El Vendrell en les que
tantes estones de família al costat de la seva mare Pilar Defilló i el seu
germà Enric van compartir, casa en la que el mestre Casals ha anat tornant
sempre, participant de la vida com un Baix Penedesenc més.
Estimava tant aquest indret que quan residia al estranger
esperava impacient que arribés l'estiu per poder anar a Sant Salvador (El
Vendrell). El mestre Casals va conservar sempre intacta fins els anys 90
l'esperança de tornar a Catalunya, aleshores davant la perspectiva de que
potser la democràcia arribaria massa tard, va decidir crear la Fundació Pau
Casals : "Potser no tornaré a veure Catalunya. Durant anys vaig creure que
la llibertat tornaria a la meva volguda terra abans de la meva mort. Ara ja no
n'estic tant segur ; tornarà d'això n'estic segur, però potser jo no viuré per veure-ho".
Ell estimava una manera de ser, una història.... la del
seu poble, la del poble català; per això desitjava senzillament, que el seu
país pogués exercir el seu dret a ser, i a decidir, de manera tant lliure i
normal com qualsevol altre en el món, i per aquesta fita, per aquest objectiu
ho va arriscar tot i per aquesta manera de ser la gent l'admirava i respectava,
i per aquest llegat personal, social i musical la gent l'admira i el respecta
encara ara en el present actual i el respectaran generacions venidores . El
mestre Casals era un home que enamorava, un home que mai oblidava el seu deure
envers els altres; per al mestre la música havia de servir als ideals de la
humanitat , havia d'ajudar a fer el bé , estava al servei de la comunicació i ajudava a instar a la gent
perquè s'unissin a les causes nobles.
Des de el 1972 la Fundació Pau Casals gestiona la Vil.la
Museu Pau Casals, situada en la mateixa casa d'estiueig del Mestre a les
platges de Sant Salvador de El Vendrell, convertida en un museu que no pretén
quedar limitat tant sols per oferir i mostrar la biografia d'en Casals, sinó
mostrar tot el que va fer que Casals fos nominat dues vegades al premi
Nobel" i fos mentat també per ocupar la responsabilitat de ser President
de la Generalitat.
La tasca de la Fundació Casals, però va més enllà, el
vaixell insígnia de la mateixa és el museu, però també han recuperat tot el
patrimoni, arxiu, cartes, fotografies i pel·lícules que conformen 200 metres
lineals de documentació dipositats a l'arxiu Nacional de Catalunya . En els
darrers anys la Fundació ha engegat un nou projecte que incideix en la part més
"social" de Casals treballant perquè la música arribi a llocs on
normalment no arriba, també beca joves violoncel·listes i organitza concerts
gratuïts als jardins de la Vil.la Pau Casals. Queda també reflectit el llegat
de Casals al món en la petjada recollida en actes com el Festival de Prada, el
Festival Casals de Puerto Rico, el Museu Pablo Casals de Puerto Rico, el
Concurs internacional Pau Casals que és celebra en la població alemanya de
Kronbreg i també el Festival Internacional Pau Casals que des de 1981 és
celebra a El Vendrell.
"Deixeu-me que us digui un
cosa.... jo sóc català" sens dubte aquesta afirmació curta i rasa és el millor
llegat que un home pot deixar a l'humatitat, aquesta és la veritat més sincera
d'un home d'un mestre que quan parlava de Catalunya se li omplien els ulls de
llàgrimes i el cor d'emoció, aquesta és la realitat més honesta d'un home
.....que si no hagés existit s’hauria d'haver inventat.
Amb tot l'orgull de ser vendrellenca
Montse O.Balletbó
@SalmaldonArt
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada