10 coses que no he explicat mai de la "Què fa la guarra de la teva veïna?"

10 coses que explicat mai he explicat de la "Què fa la guarra de la teva  veïna?" 

 

Em pregunto quines són les 10 coses que mai he explicat de "Què fa la guarra de la teva veïna?" ... si heu llegit el llibre potser les reconeixeu o us complementen un xic més la novel.la...sinó l'heu llegit us convido a fer-ho i a descobrir-les!!

 

1.-El Margi, el gos, de la Patri és un Galgo

 

2.-Dos dels personatges masculins que corren per la novel·la el seu nom comença per "K" perquè considero que és una lletra bonica que utilitzem poc... ells són en "Kram" i en "Kraf"

 

3.-A cops a la vida he envejat ser la Júlia Ciurana, simplement per la vida lliure que porta.

 

4.-El capítol dels sostens perduts és una de les coses que vaig escriure...quan un dia, després d'una festa, al menjador de casa em vaig trobar uns sostens que no sabia de quina de les meves amigues eren, i perquè se'ls havia tret i molt més deixat en un racó el meu sofà...tenia que introduir-ho com fos a la novel·la, recordo perfectament que era per les fires de Santa Teresa del Vendrell, a volts del meu aniversari.

 

5.-De meitats de la novel·la fins al final vaig viure uns mesos a les fosques, sense obrir les persianes a les hores on tothom les tenia pujades...necessitava aïllar-me dels meus veïns per mantenir l'exclusivitat de la meva "guarra veïna". Vaig pagar molts dines de la factura de la llum aquells mesos !

 

6.-Mentre escrivia la novel·la vaig estar uns dies enfadada amb el personatge de la Patri , mai li perdonaré que no marxés amb el Kram ...tot i que li he d'agrair doncs sinó la novel·la no hagués pogut acabar. Nenes, el Kram és l'home que totes hem desitjat.

 

7.-Enyoro molt està escrivint "què fa la guarra de la teva veïna?" m'ho vaig passar tant bé que necessito d'elles. Ara he canviat de casa, i on visc no tinc veïns tant directes...era màgic el carrer on vivia abans...estava ple de personetes que m'estimava molt !! Ai...el Vendrell.

 

8.- La guarra veïna és un llibre escrit des de les emocions...molts cops, com per exemple quan la Júlia va a la platja un dia d'hivern jo també hi he anat i a la tornada dins el cotxe, amb l'arrel dels cabells plena de mullena, he escrit a grop el capítol aferrant-me a la no cura del que deia sinó al sentiment.

 

9.-Fruit d'un deliri després d'ingerir una bona ampolla de vi em vaig permetre el luxe d'escriure el capítol, dissabte, no bé diuen que els artistes ja les fem aquestes coses...doncs si ho diuen i en tenim la fama fem realitat els fets i passem-ho bé. Aquella nit a casa ningú va dormir !!

 

10.-"Costa posar-se un Tampax de cartró a la dutxa" és d'aquelles coses que sempre havia pensat però que m'havia quedat per a mi, per el pudor de no saber ben bé on i quan explicar-ho, però sembla ser que aquest pudor la Patri no sap el que és i ha fet de canal a un dels meus raonaments, d'aquells que tinc habitualment.

 

Ara que ja en sabeu un xic més de tot plegat....tant del procés creatiu com d’algunes fonts d’inspiració puntuals....em resta convidar-vos a la DARRERA presentació de la novel·la que tindrà lloc divendres, 20 de novembre, 19h a l’Associació de Dones del Vendrell (c/Nord, 11 baixos).