2 senyores, 10 senyors al mes d'agost
XAVIER CARMANIU @xaviercarmaniu
Historiador i periodista
Xavier Carmaniu: Sí, sempre i quan no hagi de passar massa calor i pugui
posar els peus (i la resta del cos) en remull. M'agrada que els dies siguin més
llargs i que la rutina canviï de ritme.
Mts:a l'estiu consumeixes més o menys art?
X.C:Més que art, potser hauria de dir que cultura en
general. Tot i que si m'estic a casa potser no tant. En canvi si vaig de viatge
acostumo a visitar els museus i llibreries del lloc que visito.
Mts:meló o síndria?
X.C: Síndria, síndria i... una mica
de meló.
Mts: t'afecta la calor per crear?
X.C: Cada vegada la suporto menys. Deu ser cosa de
l'edat.
Mts: com és el teu dia d'estiu perfecte?
X.C: Llevar-me sense pressa, esmorzar tranquil·lament,
llegir una mica, anar a la platja (o la piscina), dinar, fer migdiada,
treballar, fer esport, tornar a posar-me a l'aigua, sopar, allargar la
sobretaula o llegir o tornar a treballar.
Ara m'adono que els meus dies d'estiu perfectes tenen 48
hores! Per això em costa tant aconseguir-los!
Mts: com influeixen a la teva vida els premis
rebuts?
X.C: El dia que me'n donin algun ja us ho explicaré. I
si en coneixeu algú que en vulgui donar i no sàpiga a qui, comenteu-li que jo
tinc un parell de prestatges buits a casa.
Mts:per tu l'hora perfecte per anar a la platja és
?
X.C: Al vespre quan el sol començar a baixar, fins que
es fa fosc.
Mts:del teu darrer treball "DeLorean" 3
motius perquè el gaudim aquest estiu.
X.C:
El primer és fàcil: només es fa aquest estiu. S'acaba el
28 d'agost.
El segon per què coneixereu una altra cara de gent
interessant, des de Joan Dausà fins a Vicenç Villatoro passant per la Nina o en
Màrius Serra.
I el tercer és insuperable: és gratis! Només cal posar
la ràdio!
Mts: la cançó perfecte per un vespre d'estiu és...
X.C: Depèn de què toqui fer aquell vespre. Sóc molt
d'escoltar cançons fins les avorreixo. Ara darrerament m'ha agafat molt fort
per sentir "Comets" dels "Cocoon".
Mts:nous projectes de cara a tardor/hivern?
X.C: Em temo que serà acabar els que em quedin pendents d'aquest
estiu. Els freelance perseguim el temps amb la mateixa ànsia que el conill
d'"Alícia al país de les meravelles"!
A ell no li agrada el Gin, a mi no m'agrada el cafè ...i si fem un vi? Un
vi que d'inici ens du a parlar dels orígens de tot plegat, com a bon
historiador no escatima detalls, i de final ens fa mirar les xarxes socials, com no podia ser d'una altra manera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada