Amics,
Els que ja ens seguiu a les xarxes sabreu que fa uns dies, just quan treia el nas aquest mes de juny, dèiem que aquest mes n'era portador d'un nom de dona. Aquest juny, porta el nom de la gran actriu catalana Montse German, de la que podem gaudir en els capítols de la nova sèrie CITES de Tv3, (tot i què l'hi voldríem veure més !) i si això hi sumem que ella n'és la protagonista absoluta del nou film "Sonata per a violoncel", de Anna M. Bofarull doncs ja tenim el mes ben rodó. Aquest juny respira: contundència, pausa, elegància, profunditat , alegria i molta vida! Aquest juny, respira l'art escènic de l’actriu Montse German.
El passat 3 de juny varem tenir l'honor de poder assistir a la gala d'inauguració del 8é Festival de Cinema en Català FICCAT, de Roda de Barà , que aquest any ha llençat la casa per la finestra hi ha aconseguit la consolidació com a únic festival de cinema en català de casa nostra! La programació de FICCAT ha estat espectacular i ha comptat amb el reconeixement tant institucional, per part de l'acadèmia del cinema en català, com de l'administració pública, de la Generalitat de Catalunya, i que va tenir com a tret de sortida la projecció de la pel·lícula "Sonata per a violoncel", de Anna M. Bofarull , amb música del mestre Gerard Pastor .
"Sonata per a violoncel", és un cant a la vida, un cant a l'autonomia i a la dignitat que dur implícita l’autosuficiència física de l’esser humà.
SONATA és un clam a la magistral interpretació de "lo perfecte" per part de l'actriu Montse German, que trobem en aquesta òpera prima de la directora Tarragonina, una història real en la què la passió per la música i la passió per viure la vida fa què el paper de la protagonista, el de la "Júlia" ( Montse German) traspuï dignitat i força, una immensa força que traspassa la pantalla a través d'una trama molt ben definida i construïda per tots es personatges que envolten d’història d'aquesta gran dona. Des de els seus pares amb les colpidores absències de la mare enfrontades en el film amb una comprensió innegable per part del pare, sumant-hi la força de les carns dels seu jove amant ( Jan Cornet), l'amistat i vetlla per part del management ( Juanjo Puigcorbé), i les reflexions vitals a voltes retrets de la seva filla (Marina Salas) tot plegat un tràiler que t'agafa de la mà i no et deixa caure fins que surten els títols i despertes d'un màgic somni interpretatiu !
La "Júlia", una consagrada violoncel·lista viu per la música. És ella una dona ferma i de presència amplia que veu com l'aparició d'una malaltia, en aquest cas la fibromiàlgia, l'obliga a replantejar-se el seu dia a dia.
El film veu de les pautes del cinema francès ( Truffaut, Chablor) sent una oda al cinema d'autor en català on el director escriu la seva obra amb la càmera, com l'artista plàstic escriu la seva obra amb els pinzells, fent què el guió passi a un interesantíssim segon pla; amb unes localitzacions ben trobades i una espectacular fotografia que agafa una intensa i densa presència, farcida de silencis esfereïdors pel que guaita, d'aquells silencis que l'epiglotis se’ns tanqui a "cal i canto" impedint el pas del més dels diminuts alés d'aire mentre contemples la màgia immensa e intensa de d’interpretació que en fa l' admirada actriu Montse German, silencis profunds on ni tant sols l'oxigen de l'aigua d'una piscina gossa respirar per exaltar així la contenció emocional de l'espectador davant l' història familiar que presenta el saber d' on venim per entendre cap a on ens vol portar.
si en teniu oportunitat aquest estiu, no us deixeu perdre aquesta magnífica obra cinematogràfica que ve del Festival de Màlaga i què ara mateix continua fent camí cap el "Festival Doctor" de Londres i de la què en sentirem molt a parlar;
llarga vida a les interpretacions fetes des de el jo més interior, llarga vida al cinema en català i llarga vida a la trajectòria artística de l'actriu Montse German.
Sal-ut i molta merda !
les Montses de SalmaldonArt
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada