"El poder creu que les convulsions de les seves victimes són d'ingratitud" (Tagore)

"El poder creu que les convulsions de les seves victimes són d'ingratitud" (Tagore)

Ahir dimarts, 3 de març, a les 21h, varem tenir el goig de viure una experiència immillorable no pas per desconeguda sinó per impactant. Feia una nit tranquil·la d'aquelles de finals d'hivern i pels carrers  hi havia vida, fins aquí res de sorprenent, però quan vam entrar a la platea del Teatre Fortuny de Reus l'espectacle si que va ser sorprenent, la platea era plena de públic, i em preguntareu de que m'estranyo ? punyeta! era un dimarts d'una nit d'hivern, sabeu el que costa omplir teatres un divendres? doncs per això mateix!

A nit les Montses vam ser testimonis  de la segona lectura dramatitzada, de la segona temporada, del cicle "Grans Mestres a escena"  d'en Francesc Cerro-Ferran  que després d'haver tancat una primera temporada amb una excel·lent acollida de públic i crítica ha tornat a pujar el teló amb aquest nou cicle de recitals situant la ciutat de Reus en el context de les millors programacions teatrals del circuit.

Aquest dimarts 3 de març l'obra ens va contextualitzar  en l'Anglaterra de primers de segle. La ploma de Thomas S.Eliot ens va posar de manifest la lluita de l'individu pels seus ideals, la llibertat d'un home davant el poder exercint la seva coherència  amb el seu pensament i amb les seves creences com a únic escut davant la tirania i mesquinitat del mateix.

Murder in the Cathedral  explica la mort de l'arquebisbe Thomas Becket i les seves temptacions anteriors (en clar paral·lel amb Crist). Critica els governs autoritaris que permeten el crim i l'actuació irracional...... no entreu en la nit dolça sense ràbia....

En aquest cas tres esplèndids actors: Joan Carreras, Lluís Marco i Txe Arana posaven cos i veu a un dels textos més importants de la literatura de tots els temps "HISTÒRIA D'UN ASSASINAT A LA CATEDRAL" presentant-nos la dualitat sempre present entre lo humà i lo diví; entre la tirania i la submissió; entre l'ambició de poder i la força del que no és deixa ser sotmès.  

Sembla que aquest text hagués estat escrit avui ! de tots és ben sabut el que passa quan la política treballa només per l' interès del individu en comptes del interès de la societat Doncs això, que és teixeix un farcell de cucs perquè si jo treballo per la causa acabi sent la causa la que treballi per a mi. Deu ser cosa de les temptacions sibil·lines que fan dubtar  fins i tot al menys ambiciós dels humans ; el poder és present i pel poder treballem, si bé el poder treballa pel bé comú, oi que això és així?.....al menys això és el que ens venen,  tot plegat  tant actual com que avui vivim al  mes de març de 2015....

Un cop puja el teló ens trobem davant una gran direcció i adaptació del text feta per en Fransesc Cerro, una sòbria, creïble, impactant i minimalista posada en escena  on la sonoritat  de vellut de la veu de la Txe Arana ens comença a posar en context, diversos estats i personatges (sacerdots, soldats, cortesanes) que ens descobreix l'actriu fent-nos anar de la seva mà  i amb la seva voluptuositat escènica  des de la més dolça  a la més malvada, seductora i convincent de les situacions. Amb ella em viscut l' interpretació en vena directa  alternada i compartida a escena amb la magistralitat de l' actor Lluís Marco i la dicció creguda i creïble del jove actor Joan Carreras, que glossa  al arquebisbe Becket.

Si per ideologies és trenquen velles amistats, demanem a Déu que pel bé del públic que estima el teatre i el recital dels clàssics aquest trio de magnífics actors tornin a escena plegats, en un futur no molt llunyà!