A la Sala Tallers del Teatre Nacional s'hi han centrifugat lliçons de vida, receptes de professionalitat i tot gràcies a la generositat de l'artista Sílvia Bel.

Amics/es,

Avui, 16 de novembre,  a la Sala Tallers del Teatre Nacional s'hi han centrifugat lliçons de vida, receptes de professionalitat i tot gràcies a la generositat de l'artista Sílvia Bel.

I us explico el perquè ...

Em costa molt, en aquest món,  trobar persones/artistes,  que diguin veritats i que les diguin en veu pròpia sense caure en tòpics i parlant des de l'ànima, des de l'escalfor del cor.

És cert que a les escoles ens ensenyen moltes coses, moltes ciutats però no els continents ( i feu-ho servir com exemple lo de les ciutats) i aquest continent on ara us vull traslladar és tant ampli com generosa sigui la nostra curiositat de descobrir coses noves, de navegar pels nostres límits.

Veritats que surten de l'estómac, que traspassen la frontera de les nostres dents i que projectades amb elegància, con només Sílvia Bel sap fer, entren a la nostra consciència desxifrant un mapa de tresors de pirates.

Tesors de pirates que molts artistes erudits es reserven només per a ells perquè tenen por que en la nostra pròpia cerca de la veritat els robem els seu tresor ( tresor d'aplaudiments,  bones crítiques, amics prodigiosos i sobretot una dilatada trajectòria ,com bé  és el seu propi ego)  . En el fons el seu propi tresor no és res més que un sarcòfag de pols de pors, d'aranyes personals i d'una clau que vol obrir un pany, rovellat, a l'acceptació i mediatisme de tots.

Un poeta, com Vinyoli, despulla les seves intimitats, siguin quines siguin, i les posa a les nostres mans perquè d'una suma de la seva veritat i la nostra; de la seva vida i la nostra; del seu pensar i del nostre;  enriquim el nostre intel·lecte i així siguem cada dia més lliures. I igual que Vinyoli, i molts altres estimats poetes, aprendre de la Sílvia Bel és una lliçó de vida ...una cerca cap a un mateix des de la sinceritat, des de la veritat  i cap a la llibertat !!

Quan Sílvia Bel puja a l'escenari té una presencia a ferma, en ella tot és pau (ni que faci la guerra) i és un catalitzador cap a les emocions !!

Bravo artista per aquest taller de "vers a vers: com batega un poema" Sílvia Bel recita a Vinyoli !!!!!!!!! 

Salut i lletres