la Olivé ens parla d'eivissa

Miro per la finestra i la grisor dels últims dies només porta al meu cap records turqueses i blaus.

Diuen que res no desapareix del record mentre hi ha quelcom que et faci reviure el viscut ..... tonithg, tonithg, tonithg !!!

Tinc les sensacions tant recents que les puc palpar, venen al meu cos, al meu record ... la remor del mar a la meva oida, l'olor de la sal "les salines", el sol fent-me pessigolles i fent-me fer ganyotes; el anar i venir de les barques que arriben i ancoren a les cales, les savines abraçant-se amb l'aire ... les passejades per el mercat hippy de les Dalies a Sant Carles; els sopars a la fresca amb els amics retrobats després d'anys; gent de tota mena als carrers de Vila vora el monument d'Eivissa als seus corsaris ...

I tanco els ulls !! ja ni us ho explico: els primers acords de Salmaldon sonen el dia 22 del passat mes i son les 9 del vespre.

Tenim un mar blau que ens mulla els peus ... "galopen les ones" ... erem tots tres al nostre més pur estil, gaudint en profunditat de ben a la vora, a capel·la ... amb amics. "quan és fosc" ... "cristalls bonics, aram forjat" ... "veig, sento i penso" ... pincellades blau ftalo ... grocs napols i sombres torrades en honor a les poseïdonies de l'indret ... i així mica en mica anavem consumint la nostra primera performance en format "acustic" i ens va deixar mot bon sabor de boca.

A Santa Eularia records i més records d'una sala d'art blanca pura com la mateixa illa, que ens ha embolcallat i ens ha mimat ...

Les pitiuses " El paradís del mediterrà"

salutacions

m.olivé