Ja una mica més prop de la restauració de l’orgue.


Impossible no comentar res respecte el concert de l’orgue, impossible serà se objectiva i des d’aquest trosset de paper intentaré “amb els meus possibles” transmetre el que es va viure ahir des del públic, des del banc on estava asseguda.


Ja una mica més prop de la restauració de l’orgue.


L’acte va ser sens dubte sensacional des dels més petits fins als més grans van cantar-nos amb el cor.


Es respirava un ambient entre els assistent de colors verds i blaus.


De fet el primer petit homenatge van ser els aplaudiments al mossèn Josep Mª Barenys.


Acabats els parlaments. Els més petits ens van arrancar els primers somriures.


Després un repertori de cançons tranquil·les amb els lax’n’busto.
Un Edu que ens va deixar sense paraules tocant l’orgue i que se’l va veure entregat amb tot moment. Igual que la resta però potser el condicionant que el Jesús, el Jimmy i el Pemi son del Vendrell fa que ja s’esperés d’ells aquesta entrega…les paraules del Jesús més que encertades: “el baix és meu, la guitarra del Pemi… però l’orgue ÉS DE TOTS”.


Les meves sensacions van tenir 2 moments claus.
Un d’ells va ser quan va sonar “que boig el món” una cançó que s’ha de viure, d’entendre … i en aquell escenari no se si creixien les notes o jo em feia petita, però era com una connexió de blaus suaus i de somriures.
Què boig el món va ser com si un àngel hagués baixat a l’església.

Els temes “la meva terra és el mar” i “llençat” van denotar que el Vendrell és dels lax’n’busto … sens dubte les expressions d’ alegria i confort d’aquell que sap el que canta i pq ho canta eren més que evidents.
La quitxalla ballava al passadís, els més grans no perdien la tonada, els joves cantaven amb força i ningú tenia edat més que una sola veu, un sol objectiu el de gaudir del concert i donar vida a l’orgue.
Amb les notes de llençat més d’un i més d’una volíem aixecar-nos, seguríssim però el fet de perjudicar la visió de la gent asseguda darrera frenava aquest impuls.


Arribaven els darrers “instants” més de 200 persones a l’escenari per fer realitat la cançó INSTANTS.
Dubto que les meves paraules puguin superar el que es va viure amb aquella cançó (el meu segon moment àlgid de sensacions) …paraules que em duen aquell moment: sensacions, emocions, pensaments, instants … i la cara de felicitat del Pemi ho deia totera bonic veure tanta gent feliç en aquell precis instant!!


El Salva va conquistar amb la seva veu i l’expressió del seu rostre a tots aquells Vendrellencs que quedaven per conquistar. El Vendrell era, és i serà dels Laxen sempre però a partir d’ahir “crec jo” que el Vendrell és també del Salva i això és bo.

Els aplaudiments es van allargar i la gent vam cantar un “no n’hi ha prou” que va fer tornar a sonar INSTANTS dirigida per l’entregada Anna Ibarz… i pq hi havia missa després que sinó…

No em voldria deixar ningú pq tots i cadascuna de les persones que ahir hi havia son importants per això un esment especial a: Coral el Petit Estel, Cor Joves Veus, Cor Orfeó Parroquial, Coral de Veus Blanques, Cor Zóngora, secció de Corda Orquestra Escola de Música Pau Casals i els lax’n’busto.


I no voldria acabar aquestes ratlles sense fer el que tothom va fer ahir aplaudir, felicitar i donar les gràcies al PEMI ROVIROSA!!!!!!!!!!!!!!!!


Una abraçada
m.solé

Comentaris

  1. solé m'has fet emocionar amb aquestes paraules.
    imagio tu també t'has emocionat escrivint-les.
    quines paraules més boniques cap a la cançó que boig el món, quines paraules més maques cap al Pemi.
    que vosaltres dos no perdeu mai la sensibilitat que us fa ser com sou.
    vaig a reellegir l'escrit. gràcies
    marta
    ah i gràcies x lo de la ràdio !!

    ResponElimina
  2. hola,
    he entrat pq imaginava que dirieu algo de concert ahir, jo no vaig poder anar-hi pero l'escrit i la foto m'han ajudat a fer.me la idea del que em vaig perdre, gràcies per aquest relat tant de sentiment; brutal com acarones els instants amb paraules, com t'estimes el que fa el Pemi, almenys aixo es que el que es transmes en aquest escrit.
    gràcies i us anire visitant al blog.
    jk

    ResponElimina
  3. Un concert memorable. La part guapa està en allò que no té paraules per explicar. Molta emoció i vendrellisme en tot plegat.

    ResponElimina
  4. brutal tot, brutal el concert orgue, brutal aquest escrit, brutal!!
    preguntar quan es podra tornar a gaudir de salmaldon performance pk després de tot tinc ganes de veure a la montse i al pemi en acció ehh a la olivé també però aquest escrit i el concert d'ahir em van transmetre molt. m'agradaria veure'hos quan sus enva l'olla inpirats o desinivits; deu ser brutal.
    joan

    ResponElimina
  5. magnific concert, magnific escrit, gràcies i endavant amb aquest projecte salmaldon que val molt la pena.
    ens hi veiem a calafell
    ones

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada