Unes preguntes al Pemi

Avui unes preguntes a Pemi

1- Què vas pensar quan la Olivé et va proposar Salmaldon?

El primer cop que m’ho va proposar, vaig pensar en que era una idea genial, un repte personal de posar-hi música a una part molt important de la meva vida com és el mar.
Posar música a les coses no és precisament fàcil, ja que cadascú interpreta a la seva manera les sensacions que té envers una cosa. El mar però, es forma de tantes sensacions i formes que, un cop m’hi vaig posar, em va permetre viatjar per la meva imaginació i per tot aquest seguit de “formes”. Un cop dins el projecte, vaig descobrir que Salmaldon era una font genial d’inspiració i que tenia la virtud d’anar evolucionant per ell mateix, oferint-nos cada dia noves idees i possibilitats com per exemple, la radio o Salmaldon en moviment, una curiosa i genial manera de poder expressar en viu el que realment és aquest projecte.

2- Quin mar prefereixes per inspirar-te, un mar en forma de balada o un rock marcat per les ones?

No sabria dir, de veritat, quina és la forma d’expressió del mar que més em motiva perquè, precisament la suma d’elles és el que més m’apassiona d´ell. Una et porta a l’altra i això és, per mi, el que el fa únic.

3- Quines notes han de sonar per què tot vagi bé?

Bonito pregunto!!! Suposo que les adequades per cada instant. Fins i tot les notes més dissonants poden ser precioses i encertades.

4- Si et tinguessis que definir amb una nota quina seria? Per què?

Sóc guitarrista i si tingués que respondre com a tal, diria que el La és una nota primordial per mi. Representa un punt de referència en el màstil de la guitarra i fent similitud amb la vida, també podria ser un punt on sempre tornar per començar de nou quan ens em perdut. Però de vegades dubto de si la nota clau en la vida és el Do, la primera i de la qual depenen la resta de notes

5- Un lloc per perdre’t al Baix Penedès, Catalunya, Espanya, Europa i al Món.

Al Baix Penedès, la platja de Sant salvador, a l’entorn de la riera i les Madrigueres, però també el Pantà de Foix (increïble paradís amagat en la nostre comarca), i un lloc on m’agrada molt anar és a dalt del repetidor de Segur de Calafell (el que tots anomenem el Mazinguer), un lloc on es pot veure tota la comarca pel davant i pel darrera, per dins i per fora, l’interior i la costa, és el meu preferit, puc observar la meva terra i la seva dimensió i també es pot observar amb claredat tot el mal que li estem fent, cada dia queda menys tros per construir.
D’Espanya, clarament m’agrada molt Andalucia.
D’Europa, triaria Praga però desconec tants llocs...i del Món, de moment pel que conec et diria que Chile però, la meva gran il·lusió sempre ha sigut Nova Zelanda.

6- Si et dic sal em dius... si et dic estrella em dius ... si et dic em dius ...

Si em dius sal...et dic maldon, si em dius estrella...et dic Moriente, si em dius em dius...si estàs content d’haver nascut (una frase d’un bon amic meu i que me la faig uns quants cops al dia...).

7- Una filosofia de vida

Buscar sempre la part positiva de les coses, sota cap concepte saltar-se aquesta regla. A mi em funcionen tres normes bàsiques que he aprés, llegir, fer esport i com diu el llibre del Secret, recordar-me de recordar constantment

8-Què esperes trobar/sentir quan vas a la platja?

Seria molt llarg d’explicar però, resumint-ho en una sola cosa seria trobar-me a mi mateix, en estat pur. És l’únic lloc on ho aconsegueixo, és l’únic lloc on desconnecto realment de tot i em puc concentrar en mi mateix.

9-Quina és la teva mussa?

L’univers és la meva mussa.


10-Amb quina cançó et definiries?

Amb tota la música possible i que existeixi junta. La suma de totes. La suite nº1 de Bach sempre m’emociona, per molt i molt que l’escolti.

11-Salmaldon amb...

Si parlem de cuina...amb espàrrecs verds i un rajolí d´oli d’oliva. Si parlem de nosaltres...amb sinceritat, tendresa, amor, alegria i predisposició.

12-Quina cançó, a part de la de Salmaldon, et recorda a cada una de les teves companyes?

Uauuu!!...és súper difícil però, diria que amb les dues una cançó que es diu Do you feel like we do, d´en Peter Frampton, un mar de sensacions...

13-Com veus Salmaldon 2010?

Molt lluny...jeje, o molt aprop també...jeje. En bona forma i fent cosetes superinteressants.